El significat simbòlic de les cartes a la Bíblia hebrea

Symbolic Meaning Letters Hebrew Bible







Proveu El Nostre Instrument Per Eliminar Problemes

Significat de l'alfabet hebreu.

El Alfabet hebreu consta de vint-i-dues lletres. Aquesta lletra hebrea no és només una sèrie d’elements lingüístics abstractes que podeu utilitzar per compilar paraules i frases, com és el cas de les lletres en neerlandès.

Les lletres hebrees tenen un significat especial. Tots tenen un nom i una identitat. Les lletres hebrees tenen un significat simbòlic. També se'ls ha donat un valor numèric que es pot utilitzar per als càlculs.

L’alfabet hebreu

L’alfabet hebreu consta de vint-i-dues lletres. Totes són consonants. La lletra Alef també és una consonant. L’Alef no té el so de la ‘a’, com era d’esperar, sinó el so d’un toc dur a la gola.

Les lletres hebrees formen el cos visible de les paraules. Les vocals, l’ànima del llenguatge, són invisibles. La història de la creació està escrita amb les vint-i-dues lletres de l’alfabet hebreu. L’autor holandès Harry Mulisch va escriure sobre aquestes vint-i-dues cartes hebrees al seu llibre ‘El procediment’.

No oblideu que el món es va crear en hebreu; això no hauria estat possible en una altra llengua, sobretot en neerlandès, l'ortografia de la qual no és certa fins que el cel i la terra perguin. [] Vint-i-dues lletres: Ell (Déu) les va dissenyar, les va esculpir, les va pesar, les va combinar i les va intercanviar, cadascuna amb totes; a través d’ells, va formar tota la creació i tot el que encara s’havia de crear. (H. Mulisch (1998) El procediment, pàgines 13-14)

El significat simbòlic de les lletres hebrees

Significat espiritual de l’alfabet hebreu .Cada lletra hebrea té un nom i una identitat. El significat de les lletres hebrees transcendeix el so que representen. Les cartes del cor de la llengua i de la religió hebrea. Les vint-i-dues lletres de l’alfabet hebreu tenen un significat simbòlic cadascuna. Cada lletra en hebreu també té un cert nombre de valors.

Alef א

La primera lletra de l’alfabet hebreu és l’Alef. La lletra té el valor número un. Alef es refereix a la unitat i, en particular, a la unitat de Déu. Aquesta carta simbolitza que només hi ha un Déu i un Creador. Això s’expressa en la confessió central d’Israel: Escolta, Israel: el Senyor, el nostre Déu, el Senyor és l’únic! (Deuteronomi 6: 4).

Aposta b

L’aposta és la segona lletra de l’alfabet hebreu. L’aposta és la primera carta de la Torà. La lletra té un valor numèric de dos. Com que dos és el valor numèric d’aquesta lletra, aquesta lletra representa la dualitat en la creació. Aquesta dualitat significa contradiccions creades per Déu, com ara el dia i la nit, la llum i la foscor, les aigües i la terra seca, el sol i la lluna.

Gimel c

La tercera lletra de l’alfabet, Gimel, té un valor numèric de tres. Aquesta carta es veu com el pont entre els contraris que han sorgit a partir de la segona carta, l’aposta. La tercera lletra equilibra les contradiccions. Es tracta d’un equilibri dinàmic, un equilibri que es mou constantment.

Dalet

El Dalet és la quarta lletra de l’alfabet hebreu. Aquesta lletra té un valor numèric de quatre. La forma d’aquesta lletra li dóna el seu significat. Alguns veuen un home inclinat en aquesta carta. La carta simbolitza la humilitat i la capacitat de resposta. Altres reconeixen un pas per les línies horitzontals i verticals d’aquesta lletra. Això fa referència a l’estructura per elevar-se més, per superar la resistència.

Quan el Dallet està en nom d’algú, indica una forta voluntat i perseverança. Un exemple bíblic d’això és David, que s’ha convertit en rei de tot Israel mitjançant una forta voluntat i perseverança.

He ה

La cinquena lletra de l’alfabet és la He. El valor numèric d’aquesta lletra és cinc. The Hee s’associa amb l’ésser. Aquesta carta representa el do de la vida. És la primera lletra del verb hebreu (haya). La lletra hee fa referència a l’ésser, l’essència vital de tot allò creat per Déu.

Vaja

La sisena lletra de l’alfabet hebreu té un valor numèric de sis. Aquesta carta, el Waw, està escrita com una línia vertical. Aquesta línia connecta la part superior amb la inferior. Aquesta carta simbolitza la connexió entre el cel i la terra entre Déu i les persones. El patriarca Jacob somia amb aquesta connexió entre el cel i la terra (Gènesi 28: 10-22).

El cel i la terra estaven connectats per aquesta anomenada escala de Jacob. La lletra waw també fa referència al seu valor numèric durant els sis dies de creació i a les sis direccions (esquerra i dreta, amunt i avall, davant i darrere).

Zain

El Zain és la setena lletra de l'alfabet hebreu. Aquesta carta representa el setè dia de la creació. Aquest és el dia que el Creador ha reservat com a dia de descans: el setè dia, Déu havia acabat la seva obra, aquell dia es va reposar de la feina que havia fet. Déu va beneir el setè dia i el va declarar sant, perquè aquell dia va descansar de tota la seva obra creativa (Gènesi 2: 2-3). Aquesta setena lletra és, per tant, una font d’harmonia i tranquil·litat.

Chet h

La lletra Chet és la vuitena lletra de l’alfabet. Aquesta carta simbolitza la vida. Es tracta de la vida que transcendeix la vida biològica. Aquesta carta també s’associa amb l’ànima i la vida espiritual. Després dels set dies de creació, un home arriba a bon port mentre es desenvolupa més enllà de la saviesa i la pietat davant la realitat natural.

Tet t

La Tet, la novena lletra de l’alfabet hebreu, simbolitza totes les coses bones de la creació. L’essència de la lletra Tet és femenina. El significat literal d’aquesta lletra és cistella o niu. El valor numèric d’aquesta lletra és nou. Això significa els nou mesos d'embaràs. Aquesta lletra té forma d’úter.

Iode

En termes de forma, la Jod és la lletra més petita de l’alfabet hebreu. És la primera lletra del nom del Senyor (YHWH). El jueu és, doncs, el símbol del Sant, del Creador del cel i de la terra. La carta significa la unitat del Creador, però també el múltiple. El jueu té el valor numèric deu i deu s’utilitza a la Bíblia per indicar múltiples.

Palla c

L’onzena lletra del conjunt de l’alfabet hebreu és el Kaf. El significat literal d’aquesta lletra és el palmell buit de la mà. Aquesta carta és com una palma en forma de bol, estesa i llesta per rebre. Aquesta carta s’escriu com una línia amb forma corba. Aquesta carta ensenya a la gent a inclinar-se i ajustar els seus propis interessos. El valor numèric d’aquesta lletra és vint.

Coix

El Lamed és la dotzena lletra de l’alfabet hebreu. Aquesta carta és un símbol d’aprenentatge. Amb aquest aprenentatge s’entén aprenentatge espiritual. Es tracta d’un aprenentatge que condueix al creixement espiritual. El lamed s’escriu com un moviment ondulat. Aquesta carta representa els moviments i canvis constants de la natura. Aquesta carta significa el número trenta.

Mem

La lletra Mem significa aigua. L’aigua de la saviesa i de la Torà s’entén per això. La Bíblia parla de set del Senyor. Per exemple, el verset 3 del salm 42 diu: La meva ànima té set de Déu, del Déu viu. Homes, la tretzena lletra de l’alfabet hebreu. Això fa referència a l’aigua que Déu dóna. La lletra Mem s’anomena valor numèric de quaranta. Quaranta és un número especial de la Bíblia. El poble d’Israel va romandre al desert durant quaranta anys abans d’entrar a la terra promesa. El valor numèric d’aquesta lletra és de quaranta.

Alguns n

El Noen és la lletra que simbolitza la lleialtat i l’ànima. Aquesta carta també significa humilitat perquè la monja està doblegada tant per sota com per sobre. En arameu, la lletra Noen significa peix. Algunes persones veuen aquesta carta per als peixos que neden a l’aigua de la Torà. L’aigua de la Torà fa referència a la carta anterior, el Mem. El valor numèric del Noen és cinquanta.

Samech s

La quinzena lletra de l’alfabet hebreu és el Samech. Aquesta carta simbolitza la protecció que rebem de Déu. La circumferència d’aquesta carta indica Déu, el Senyor. L'interior de la carta fa referència a la seva creació que és segura perquè està protegida pel propi Creador. El valor numèric d’aquesta lletra és seixanta.

Ajien e

La lletra hebrea Ajien s’associa amb el temps. Aquesta setzena lletra de l’alfabet hebreu representa el futur i l’eternitat. Ensenya a la gent a mirar més enllà del moment actual. La lletra Ajien la simbolitza amb els ulls oberts per mirar més enllà de la nostra pròpia realitat. Aquesta lletra té un valor numèric de setanta.

Fer pipí

La lletra Peh és la dissetena lletra de l’alfabet hebreu. Aquesta lletra simbolitza la boca. Aquesta carta fa referència al poder de la parla. Aquest poder s’expressa al Llibre de Proverbis de la Bíblia 18:21: les paraules tenen poder sobre la vida i la mort, qui estima la seva llengua en obté els beneficis. O, com escriu James al Nou Testament: «La llengua també és un òrgan petit, però quina grandiositat pot produir! Penseu en com una petita flama provoca un enorme incendi forestal.

La nostra llengua és com una flama (Jaume 3: 5-6). Aquesta carta ensenya a un home a parlar amb atenció. La lletra Pee representa el número vuitanta.

Tsaddie Ts

El Tsaddie simbolitza el tsaddik. Un tsaddik és un home just davant Déu. És una persona devota i religiosa. Un tsaddik s’esforça per ser honest. La justícia i fer el bé són importants per a ell. La divuitena lletra de l’alfabet hebreu significa tot el que un tsaddik s’esforça. El valor numèric d’aquesta lletra és de noranta.

Vaca K.

La lletra Kuf és la dinovena lletra de l’alfabet hebreu. El significat d’aquesta lletra és la part posterior del cap. Altres significats de la lletra Kuf són l'ull d'una agulla i un mico. El mico representa l’animal en l’home. Aquesta carta desafia a un home a transcendir l’animal i a viure com volia el Creador. Aquesta lletra té un valor numèric de cent.

Reesj r

La vintena lletra de l’alfabet hebreu és la Reesj. El significat d’aquesta lletra és el líder o el cap. Des d’aquest significat, aquesta lletra simbolitza la grandesa. La lletra Reesj representa un creixement infinit i exponencial. El valor numèric d’aquesta lletra és de dos-cents.

Mira això

El Sjien és la vint-i-primera lletra de l'alfabet hebreu. Aquesta lletra està relacionada amb el foc i la transformació. Aquesta lletra té tres dents en forma. El significat literal d’aquesta lletra és, per tant, dent, però també es poden veure tres flames en la forma de les tres dents. Són les flames les que purifiquen i purifiquen la vida de la iniquitat.

Aquesta carta també pot demostrar que és bo triar l’equilibri a la natura. De les tres dents que formen aquesta lletra, els extrems són els extrems. La dent mitjana s’equilibra pel mig i sap trobar la mitjana daurada. El valor numèric d’aquesta lletra és de tres-cents.

Taw ת

L’última lletra de l’alfabet hebreu és el Taw. És la vint-i-segona lletra. Aquesta carta és un signe i un segell. El Taw és un símbol de veritat i finalització. Aquesta lletra completa l’alfabet hebreu. La dignitat de la Torà s’escriu amb aquest alfabet. El Taw és l'última lletra de la primera paraula de la Torà Bereshit, al principi. En aquest començament, el Creador va posar en marxa tota la vida, l’existència de tot allò que és. En aquesta paraula, el començament i la finalització estan connectats. En aquesta paraula, la finalització no és mai un final, sinó sempre un nou començament. El valor numèric de l’última lletra de l’alfabet hebreu és de quatre-cents.

La posició de la lletra determina el significat

Cada lletra hebrea té el seu propi significat. Algunes lletres tenen múltiples significats. La posició d’una lletra en una paraula o frase també determina quin significat simbòlic obté en definitiva una lletra. Segons el context d’una carta, una interpretació és més adequada que una altra. Tanmateix, mai no hi ha cap significat definitiu. Donar significat a lletres en textos antics, com en hebreu, és un procés continu.

Fonts i referències

Continguts