TEMPERÀNCIA A LA BÍBLIA: AUTOCONTROL

Temperance Bible Self Control







Proveu El Nostre Instrument Per Eliminar Problemes

Temperància a la Bíblia.

què significa la temprança a la Bíblia ?.

Definició. El significat bíblic de la temprança és molt relatiu. El podem trobar referint-se a la retirada d’alcohol i a la integritat. El terme en termes generals i tal com s’expressa en alguns versos significa serenitat i autocontrol.

El terme temperància apareix en diversos passatges bíblics; es coneix com un exemple de qualitat a seguir, com una virtut que tot ésser humà hauria de tenir, es considera una condició que ens permet assolir objectius a la vida.

Gàlates 5 . gentilesa, autocontrol. Contra aquestes, no hi ha llei.

El fruit de l’esperit sant: la temprança

Està sota el control de l’Esperit Sant. La temperància o autocontrol és la força interior que controla les nostres passions i desitjos. Hem de caminar en l’Esperit. Si caminem en la carn, segons els nostres desitjos o pensaments, el que sorgirà davant la temptació, la dificultat o l'agressió serà la nostra naturalesa caiguda, el nostre jo. Generalment ofereix poca resistència.

La temprança o l'autocontrol ens dóna control per prendre decisions . Hem d’exercir el control de nosaltres mateixos amb l’ajut de l’Esperit Sant. Alguns es preocupen per menjar sa per mantenir-ne la salut, i això és molt bo ja que som el temple de l’Esperit Sant.

Però llegiu Proverbis 16: 23-24 i Jaume 3: 5-6.

La Paraula de Déu diu que la llengua és petita, però presumeix de grans coses i que contamina tot el cos.

Els metges han demostrat que una persona que parla o pensa pot influir en el seu cos perquè envia ordres al seu sistema nerviós central.

Estic cansat: no tinc la força que no puc fer res i el centre nerviós diu: Sí, és cert.

Hem de reprendre la Paraula de Déu i utilitzar el seu llenguatge creatiu, edificant i victoriós.

Necessitem temperança i autocontrol en:

  • La nostra manera de pensar
  • La manera de menjar, de parlar, de gestionar els diners en l’ús del temps. En les nostres actituds.
  • Lleva’t d’hora per buscar Déu.
  • Per superar la lentitud i la mandra, per servir Déu.
  • Per cert, ens vestim. Etc.

Déu ens ha escollit i ens ha donat fruits (Joan 15:16).

Ell és la vinya i nosaltres les branques, hem de romandre en Ell, perquè a part no podem fer res.

Com ens quedem en el seu amor?

Observant els manaments i hi haurà alegria als nostres cors (Joan 15: 10-11).

En obeir, ens quedem en el seu amor. Déu sap que no som perfectes, però malgrat tot ens estima i ens diu amics.

Renovem-nos en l’Esperit en la nostra ment i vestim-nos del nou home (Efesis 4: 23-24).

Com arriba la renovació a la meva vida?

Romans 12.

Deixeu que Déu parli per la vostra boca, que escolti per les orelles, que acariciï per les mans.

Doneu els vostres pensaments a Déu i carregueu-vos amb els seus. Torna el bé pel mal. Estimeu els vostres germans respectant-los i acceptant-los tal com són, no discuteixis, no sigueu savis segons la vostra opinió, no us deixeu vèncer pel mal, sinó venceu el mal amb el bé.

Heu d’estar disposats a caminar el segon quilòmetre. Davant d’una ofensa o provocació no podem esdevenir passius, hem de canalitzar la nostra reacció: en lloc d’una maledicció, benedicció.

Els pensaments que ens tempten són com els dards que cremen la ment. Els hem d’apagar amb l’escut de la fe. No és pecador si vénen idees, però sí si juguem amb elles, si ens inclinem o si ens atrauen i si ens hi quedem.

El pensament és el Pare de l’acció (Jaume 1: 13-15).

Josep mai no va pensar que podia pecar amb l’esposa de Potifar, de manera que podia evitar la temptació.

Donant fruits

  • Confessar tota debilitat com a pecat.
  • Demaneu a Déu que li prengui el seu hàbit (1 Joan 5: 14-15).
  • Teniu una vida d’obediència (1 Joan 5: 3).
  • Quedar-se en Crist (Filipencs 2:13).
  • Demaneu que us ompliu de l’Esperit (Lluc 11:13).
  • Que la paraula visqui en abundància als nostres cors.
  • Envieu-vos i camineu en l’Esperit.
  • Serviu Crist (Romans 6: 11-13).

Perquè tots ofenem moltes vegades si algú no ho fa

ofendre de paraula; aquest és un home perfecte,

també capaç de contenir tot el cos

(Jaume 3: 2)

Però la saviesa que és des de dalt és pura,

després pacífic, amable, benigne, ple de misericòrdia

i bons fruits sense incertesa ni hipocresia

i el fruit de la justícia es sembra en pau

els que fan la pau.

(Jaume 3: 17-18)

Passatges bíblics citats (NIV)

Proverbis 16: 23-24

23 El savi de cor controla la seva boca; Amb els llavis fomenta el coneixement.

24 Honeycomb són les paraules amables: endolcen la vida i donen salut al cos. [A]

Notes al peu:

  1. Proverbis 16:24 al cos. Lit. fins als ossos.

Jaume 3: 5-6

5 Així doncs, la llengua també és un membre minúscul del cos, però compta amb gestes excel·lents. Imagineu-vos el que pren foc un vast bosc amb una petita espurna! 6 La llengua també és un foc, un món del mal. En ser un dels nostres òrgans, contamina tot el cos i, encès per l'infern, [a] encén al seu torn el foc al llarg de la vida.

Notes al peu:

  1. Jaume 3: 6, infern. Lit. la Gehenna.

Joan 15:16

16 No m’heu escollit a mi, però jo us he escollit i us he encarregat d’anar a donar fruits, fruit que perdurarà. Així, el Pare els donarà tot el que demanin en el meu nom.

Joan 15: 10-11

10 Si obeeixis els meus manaments, quedareu en el meu amor, tal com jo he obeït els manaments del meu Pare i em quedo en el vostre amor.

11 Us ho he dit perquè tingueu la meva alegria i, per tant, la vostra felicitat sigui completa.

Efesis 4: 23-24

Vint-i-tres renovar-se en l'actitud de la seva ment; 24 i vesteix-te de la roba de la nova naturalesa, creada a imatge de Déu, amb veritable justícia i santedat.

Jaume 1: 13-15

13 Que ningú, quan sigui temptat, digui: Déu em tempta. Perquè Déu no pot ser temptat pel mal, ni tempta ningú. 14 Al contrari, cadascú és temptat quan els seus mals desitjos l’arrosseguen i el sedueixen. 15 Llavors, quan el desig ha concebut, engendra pecat; i el pecat, un cop consumat, fa néixer la mort.

Romans 12

Els sacrificis vius

1 Per tant, germans, tenint en compte la misericòrdia de Déu, us prego que cadascun de vosaltres, en l'adoració espiritual, [a] ofereixi el seu cos com a sacrifici viu, sant i agradable a Déu. 2 No us conformeu amb el món actual, sinó que us transformareu renovant la vostra ment. D’aquesta manera, podran verificar quina és la voluntat de Déu, bona, agradable i perfecta.

3 Per la gràcia que em va donar, us dic a tots: ningú no té un concepte de si mateix superior al que hauria de tenir, sinó que pensa en si mateix amb moderació, segons la mesura de fe que Déu li ha donat. 4 De la mateixa manera que cadascun de nosaltres té un sol cos amb molts membres, i no tots aquests membres compleixen la mateixa funció, cinc nosaltres també, en ser molts, formem un sol cos en Crist, i cada membre està unit a tots els altres.

6 Tenim diferents regals, segons la gràcia que se’ns ha donat. Si el do d’algú és el de la profecia, que l’utilitzi proporcionalment a la seva fe; [b] 7 si vol prestar un servei, que el presti; si ha d’ensenyar, que ensenyi; 8 si és per animar els altres, animar-los; si és per ajudar els que ho necessiten, doneu generosament; si vol dirigir, dirigir amb cura; Si vol mostrar compassió, que ho faci amb alegria.

Amor

9 L’amor ha de ser sincer. Aborreu el mal; aferra't al bé. 10 Estimeu-vos els uns als altres amb amor fraternal, respectant-vos i honrant-vos els uns als altres. 11 No deixeu mai de ser diligents; Al contrari, serveix al Senyor amb el fervor que dóna l’Esperit. 12 Alegra't en l'esperança, mostra paciència en el sofriment, persevera en l'oració. 13 Ajudeu els germans que ho necessiten. Practicar hospitalitat. 14 Beneïu els que us persegueixen; beneïu i no maleïu.

15 Alegreu-vos amb els qui s’alegren; Plora amb els que ploren. 16 Viure en harmonia els uns amb els altres. No sigueu prepotents, sinó que tingueu suport als humils. [C] No creeu els únics que ho saben.

17 No pagueu a ningú malament per mal. Intenta fer el bé davant de tothom. 18 Si és possible, i sempre que depengui de vosaltres, visqueu en pau amb tothom.

19 No us vengeu, germans meus, però deixeu el càstig en mans de Déu, perquè està escrit: El meu és venjança; Pagaré, [diu] el Senyor. 20 Més aviat, si el vostre enemic té gana, alimenteu-lo; Si teniu set, doneu-li de beure. En actuar així, el faràs avergonyir del seu comportament. [E]

21 No us deixeu vèncer pel mal; al contrari, vèncer el mal amb el bé.

Notes al peu:

  1. Romans 12: 1 espiritual. Alt racional.
  2. Romans 12: 6 en proporció a la seva fe. Alt. Segons la fe.
  3. Romans 12:16 esdevé humil. Alt. Estan disposats a dedicar-se a comerços humils.
  4. Romans 12:19 Deut 32:35
  5. Romans 12:20 faràs - conducta. Encenades brases de foc que li apilaràs al cap (Pr 25: 21,22).

1 Joan 5: 14-15

14 Aquesta és la confiança que tenim en apropar-nos a Déu: que si demanem segons la seva voluntat, ell ens escolta. 15 I si sabem que Déu escolta totes les nostres oracions, podem estar segurs que ja tenim allò que hem demanat.

1 Joan 5: 3

3 Aquest és l'amor de Déu: que obeïm els seus manaments. I això no és difícil de complir,

Filipencs 2:13

13 Perquè Déu és qui produeix en tu la voluntat i el fet de complir la teva bona voluntat.

Lluc 11:13

13 Perquè si vosaltres, fins i tot essent dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, quant més donarà el Pare celestial l’Esperit Sant a qui ho demani!

Romans 6: 11-13

11 De la mateixa manera, també us considereu morts pel pecat, però vius per Déu en Crist Jesús. 12 Per tant, no deixeu que el pecat regni al vostre cos mortal ni obeeixi els vostres mals desitjos. 13 No oferiu als membres del vostre cos el pecat com a instruments d’injustícia; al contrari, oferiu-vos més aviat a Déu com aquells que han tornat de la mort a la vida, presentant els membres del vostre cos com a instruments de justícia.

Continguts